Classe del dia 27 de Febrer de 2012
Bon dia a tothom!
Abans de tot, perdoneu la meva absència, però, no podré anar a la classe avui. La professora Mònica ja ho sap.
Ara bé, haig de dir que qui es va perdre la classe d’abans d’ahir... segur ha perdut simplement la millor classe de la seva vida!
A poc a poc…
Comencem contestant una sèrie de preguntes sobre els Oscars 2012. La majoria no sabia res ... inclosa jo, ho confesso...
Però, després, per a solucionar tots els nostres dubtes, vem escoltar un català, directe des de “Los Angeles”, amb totes les dades:
"The Artist" s'endú 5 Oscar, "Hugo" també però de caire més secundari.
"The Artist" millor pel.lícula.
Meryl Streep guanya l'Oscar a la millor actriu.
El sobreactuadíssim Jean Dujardin guanya al millor actor per "The Artist".
Hazanavicius millor director per "The Artist".
Woody Allen Oscar al millor guió original!
"Los descendientes" guanya l'Oscar al millor guió adaptat.
Millor cançó per "The Muppets"!
Banda sonora per "The Artist"
Christopher Plummer millor actor secundari per "Beginners", el premi més cantat de la nit.
"Hugo" millors efectes especials. 5è Oscar i aquest bastant inesperat!
"Rango" millor film d'animació, "Chico y Rita" es queda sense premi però el film de Gore Verbinsi també ho mereixia.
"Hugo" millor muntatge de so i millor so!
"Millenium" s'endú el de millor muntatge.
Octavia Spencer millor secundària per "Criadas y señoras" un altre premi cantat!
"LA DAMA DE HIERRO" guanya l'OSCAR a millor MAQUILLATGE
"THE ARTIST", millor VESTUARI.
Millor Direcció Artística per "LA INVENCIÓN DE HUGO".
Llavors, per a tristesa de la nostra professora Mònica, el guapo Geroge Cloneey no ha guanyat res.
Continuem amb Unitat 4... I també amb el tema de les pel·lícules, ara contestant una sèrie de preguntes de les pàgines 58 i 59, sobre la pel·lícula Ocen’s Twelve. És clar, sempre amb Clooney.
Una mica diferent, però ara ve una tasca en grup – jo i el encantador José Luis, el nostre amic d’Euskadi, metge i antropòleg – Hem de crear el nostre personatge – una detectiu implacable, que es diu Violeta, i recordeu que encara ningú ha contestat la pregunta sobre quina actriu contractaria per interpretar-la.
A mi m'ha fet gràcia trobar a la activitat unes bandes sonores que no coneixia...
A més, aquesta tasca en grup d’intentar connectar els noms de las bandes amb els respectives ritmes. Sobre això crec que només un grup és correcte. Vaja...
A més, aquesta tasca en grup d’intentar connectar els noms de las bandes amb els respectives ritmes. Sobre això crec que només un grup és correcte. Vaja...
També hem après noves paraules:
Batzegades
Feixuga
Lluïment
Tanmateix
Escombraries
Ull de Poll
I per últim hem vist alguns vídeos de diferents bandes i cantautors catalans, que de veritat, m’encanten...
És clar, como a bona brasilera, no podia ser d’una altra manera.
Anna Roig
Pel meu amic José Carlos:
Chorus
Et pintaré un bigoti amb “boli” vermell en aquella foto que ens vam fer a París
Et pintaré un bigoti amb “boli” vermell en aquella foto que no puc sofrir
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs
per transformar en divertit aquells moments que no van ser-ho
Chorus
Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg
per veure't un pèl divertit tu que no ho ets
ni mai vas ser-ho
Chorus
Imaginaré que el viatge tampoc no va ser tan llarg
Imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo
Chorus
I et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg
Per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho
Per transformar en divertit tot el que recordo llarg i trist
Tan llarg
Tan trist
Però que de fet, tant no va ser-ho
en quedeletras.com
Per la meva amiga Natalia
Jean-Luc
Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard,
va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar,
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats”
I et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix,
pots fer, pot fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difícilment igualable.
Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fes res.
I en una paret al fons
imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho
Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero”
Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val
L'endemà vam esmorzar
ni tan sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc (x8)
en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard,
va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar,
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats”
I et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix,
pots fer, pot fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difícilment igualable.
Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fes res.
I en una paret al fons
imprès en blanc i negre hi havia un pòster d'en Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho
Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero”
Em va convidar a fumar
i en un plano seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val
L'endemà vam esmorzar
ni tan sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc (x8)
Manel
Benvolgut
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo
que estava esperant.
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell
i, pas a pas, ja estaràs tan lluny
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant”.
en quedeletras.com
Però, abans de sortir... Una darrera cosa:Parlant pel Oscar.....
Vosaltres ho sabeu?
P.D. Estic extremadament contenta amb aquesta classe. Gràcies a tots.
Una abraçada!!!
Fins dilluns, tropa!!!
Thays
